Comunicació, arquitectura i poder

Quan em va caure a les mans el llibre «Arquitectura y poder», em va captivar des de la primera pàgina. Com podia ser que una cosa tan evident com que el poder polític, econòmic i eclesiàtic havia estat fent servir durant anys l’arquitectura i l’urbanisme per projectar identitat, deixar empremta i moldejar la vida de les persones, sovint passi tan desapercebuda? Què en farem dels molts edificis religiosos que tenim a les ciutats quan cada cop hi ha menys practicants que hi vagin de manera recurrent? Els hauríem de donar un nou ús per respondre a les necessitats de la societat d’avui en dia?

Durant l’estona de conversa amb en Sergi hem aprofundit en la relació històrica que hi ha hagut entre aquests dos conceptes i també en alguns dels reptes urbanístics que tenim per davant com a societat.

«L’urbanisme és una manera de projectar identitat, no només d’on véns, sinó cap a on vols arribar».

«L’arquitectura no és un instrument perquè els que tenen el poder polític, econòmic o religiós, facin amb els ciutadans el que vulguin».

Per a en Sergi, arribar a bon port seria «tenir una arquitectura que emocioni, construir a una escala que la gent hi connecti»